Un dels castells més impressionant, un far, un búnquer i restes romanes

Temps mig de l’activitat	1-2 hores
Franja de temps ocupat	Mig dia
Temps aproximat des de Barcelona	01:00 h
Ideal per a: rutes a peu, amb animals de companyia, platja

Els camins de ronda sempre són un dels camins més agradables de transitar: tens el mar al teu costat, mentre travesses platges que s’alternen entre entorns naturals i barrancs. El tram que avui us proposem és un d’aquell on, en pocs quilòmetres, veurem unes quantes atraccions que de ben segur ens agradaran.  

No és per fer-lo en bici, ja us avisem. Es pot fer amb nens i gossos (a la platja no, els gossos només poden ser-hi de pas mentre fem el GR). Us ho certifiquem nosaltres, com podeu veure a les fotos.

Historia dels camins de ronda

El camí de ronda avui en dia es pot fer només en determinats trams de la geografia catalana, però en el seu moment va ser present a gairebé tota la geografia del nostre territori.

L’origen? Doncs alguns apunten a una via romana, però el cert és que la major part va ser creat/adaptat per la Guàrdia Civil durant el segle XIX. La funció principal era la d’evitar el “estraperlo” o contraban de certs productes. Aquesta situació s’intensificaria durant la dècada de 1940-1950, on Espanya va recórrer a la autarquia o aïllament per mantenir el règim de Franco.

A partir dels anys 60, quan el règim va obrir-se a Europa (o més aviat a EEUU), el camí de ronda va perdre el sentit i va quedar en l’oblit, fins que posteriorment se li va donar una funció més lúdica.

El camí de ronda de Torredembarra

Anem al camí que us presentem avui: el camí que va des de Torredembarra fins a Altafulla. El que trobem és un camí tipus GR, senyalitzat per la típica marca blanca i vermella així com diverses senyals. És una via molt fàcil de seguir i de no perdre’s. La distancia? La marqueu vosaltres.

Us recomanem sortir des del pàrquing del port nàutic de Torredembarra, on trobareu una zona d’estacionament gratuïta. Des d’aquí, un camí gairebé escarpat per la roca ascendeix fins a deixar enrere la zona del port.

Allà podrem veure penya-segats que conviden a veure el mar des de certa alçada, amb un far que comença a aparèixer d’entre les plantes. Seguim caminant. En alguns punts, la part escarpada no és apte per als que pateixen més vertigen, però no és perillós ni requereix gaire tècnica o calçat, simplement anar amb compte.

Arribarem aviat al far de Torredembarra. Aquest far, construït l’any 2000, és el darrer far construït a Espanya en el segle XX. Dissenyat per l’arquitecte Josep Maria Llinàs, té 38 metres d’alçada i la seva llum il·lumina fins a 20 milles. Es tracta del far amb la torre més alta de Catalunya.

En el nostre cas vam aturar l’excursió allà, doncs vam voler veure la caiguda del sol en aquest punt… i val la pena. Us recomanem, per tant, calcular la hora que es posa el sol per fer-la coincidir en aquest lloc. La tornada a cegues? No cal, tens carrers interiors il·luminats per poder tornar al pàrquing, ja que el camí no està il·luminat artificialment.

Més enllà del far

Si vols caminar més, endavant. Pots seguir pel camí i ben aviat et trobaràs la platja del Canyadell, una platja petita que no arriba a les mesures de cala. Si segueixes per aquest camí, seguidament trobaràs restes de l’antiga vil·la romana que es va ubicar a Altafulla, així com el passeig marítim d’aquesta localitat.

Altafulla és una localitat amb molt d’encant. A part d’aquest atractiu romà, la vil·la antiga destaca sobretot per les seves formes medievals, amb un castell, una església força gran i un entramat de carrers estrets i amb escales molt pictòric. El problema és que això es la vil·la antiga, la qual us queda a 1km cap a l’interior, aproximadament.

Si no voleu fer aquest desviament del mar, la part d’Altafulla marítima també té molt d’encant. Us trobareu un passeig marítim amb aires de poble de pescador, avui amb una bona oferta de restaurants i alguna botiga (no gaires).

Però si seguiu caminant, aviat veureu un antic búnquer de la Guerra Civil espanyola (tancat, no es pot accedir a l’interior) i, de fons, el magnífic Castell de Tamarit. Per nosaltres és un dels castells més bonics que podem veure a Catalunya, ja que es troba a tocar de la costa. Malauradament, tan sols pots entrar si et conviden a casaments o actes privats (aquí s’hi ha casat algun futbolista del Barça o algun conegut presentador malhumorat d’ulleres fosques). No és el nostre cas, seguirà sent un somni per a complir.